El cafè, aquell vell des-conegut!

Tots hem provat aquell cafè de casa, amb la cafetera russa, o amb la mielita, o amb la cafetera expresso de cafè molt, o de càpsules, que ara estan tant de moda. El cafè és un habitual de l'esmorzar, de la sobretaula o de la inacabable mitja tarda, descafeinat, és clar.
I jo, que soc un amant del cafè, he agafat una cafeteria!! Ostres, el plaer fet realitat! Ara la màquina de càpsules de casa no la faig servir gaire. Si que potser és més econòmica que anar a fer un cafè al bar, però, ostres, no tinc el mateix decorat: no tinc el diari, no tinc la música o la companyia que allà hi trobo! Fer un cafè és fer quelcom més que prendre un estimulant. La màquina m'ha acostat el gust, però no la sensació.
La sensació de baixar, de caminar fins al local, d'entrar-hi i mirar al cambrer que, com que hi vaig habitualment, ja sap què vull, només mirar-me. Sec, agafo la revista o la premsa, o m'acosto a la barra a fer una mini xerradeta i en un instant tinc al davant una creació agredolça perfecte, un cafè curt o un tallat amb aquella crema que a alguns tant emprenya! Tot és qüestió de gustos, però el cafè, és com un caramelet que, si te'l prens a casa, no te el mateix gust.
O no hi esteu d'acord? Veniu al bar, tant se val quin, un cafè no us matarà, ni arreglarà la crisi, però us farà un pel més felíços...